La societat competitiva i productivista mostra la seva tirania quan arracona tothom que no dóna una determinada talla, tothom que no és perfecte des del punt de vista de la intel•ligència, l’eficàcia, l’estètica predominant... Sota aquesta òptica, i malgrat el nou context legal d’avenç en el reconeixement dels drets dels grups més vulnerables, la persona es valora per la seva utilitat en els mecanismes de producció, pel que té o pel que consumeix, i per tant, les persones que no s’adapten a la norma corren el risc de restar marginades. Tota mena de discapacitat és contemplada com a problema, com a càrrega. Els infants i joves han d’adquirir major consciència sobre les pròpies capacitats i les “altres“ capacitats i han de poder estimar les persones més enllà d’aquestes. Cal que comprenguin les limitacions que una p er s ona amb discapacitat pot tenir per entendre-les però és imprescindible que això s’acompanyi d’una visió de les seves qualitats, aspiracions i potencialitats. Només així aconseguirem conèixer la persona en la seva globalitat i començarem a desmuntar els estereotips i les barreres que sovint ens allunyen. (1)

 

(1)     Els recursos educatius presentats en aquest butlletí estan basats en la Proposta educativa Mirall, de la Fundació Catalana de l’Esplai.